Història

Martorell, municipi del Baix Llobregat, el més important de la zona nord de la comarca. Té una superfície de 12,9 km2. Està situat a la vora dreta del Llobregat, en el lloc de confluència amb l'Anoia, que travessa pel mig el seu territori. La seva situació geogràfica, a la cruïlla formada per la depressió prelitoral i la vall del Llobregat, en fa un important nus de comunicacions.

El Congost de Martorell ha estat una cruïlla natural de camins: la Via Heracles que dins el territori català passava pels Pirineus, i des de l'Empordà es dirigia vers el Vallès, el Penedès i Tarraco (Tarragona), i un ramal de la Via Augusta que passava per Barcino (Barcelona), travessava el riu Rubricatus (Llobregat) i arribava a Ad Fines (Martorell), on s'unia altra cop amb la Via Heracles, provinent del Vallès. També confluïen els camins que portaven al Bages, seguint el curs dels rius Llobregat i Cardener cap a Lleida travessant la comarca de l'Anoia, i el camí a l'estuari del Llobregat baixant per la riba dreta del riu.

Martorell és de les poblacions que compta amb un dels patrimonis historicoartístics més importants del Baix Llobregat: el Pont del Diable (veure imatge 01), l'antic accés a la població, i el seu entorn amb les restes de la capella de Sant Bartomeu, la caserna de cavalleria i el conjunt de la Vila (veure imatge 02), preservat fins l'actualitat per l'horta i la llera del riu Anoia (veure imatge 03), i la serra Rosanes en una implantació típica dels assentaments urbans del Baix Llobregat en la inflexió del Pla i la Serralada.

Testimonis prehistòrics, ibèrics, d'època romans i visigòtics, confirmen la continuïtat en el poblament de la zona fins a la invasió sarraïna. L'origen medieval de la Vila cal cercar-lo a l'entorn d'un mercat (veure imatge 04) sorgit a l'encreuament de camins entre el Llobregat i l'Anoia, documentat des de 1033, format al llarg del camí en fases successives.

L'expansió creixent de Martorell (veure imatge 05) a l'altre costat del riu, amb zones més assolellades i menys humides, que va possibilitar una oferta immobiliària; la concentració de determinats col·lectius; la manca d'inversió a nivell d'espai públic, per part de l'Ajuntament, i a nivell de rehabilitació d'edificis, per part de propietaris particulars; i la manca d'un motor comercial potent son alguns dels factor que van contribuir per la degradació del barri de la Vila.

La Vila, nucli antic de Martorell, amb una superfície de 31,9 Ha i 3.812 residents (dades de l'inici del projecte al 2006), es trobava en una situació delicada i patia importants problemes d'ordre urbanístic, econòmic i social que, al llarg dels anys tendia agreujar-se.

El nucli antic està integrat per cinc barris: Portal de l'Anoia, Rosanes, la Mina, Pont del Diable i l'Illa. A la vora esquerra de l'Anoia, a l'altre costat de la riba, hi ha el barri de Can Carreres, sorgit a la segona meitat del segle XIX arran de la construcció de la línia de ferrocarril fins a Tarragona.

Amb la intenció de frenar aquesta inèrcia i reconduir el barri cap un camí d'èxit urbà, social i econòmic, es va plantejar el Projecte Integral del Barri de La Vila.